Lleida, ciutat d'art

Aquest cap de setmana ha tingut lloc el Llei d'Art 2008, la fira independent d'art que se celebra anualment al pavelló 1 de la Fira de Lleida, més conegut com a "Palau (sic) de Vidre". Sortosament de fires d'art a Lleida n'hi ha més d'una; els artistes plàstics del Far West ens tenen ben acostumats a llur presència al llarg de l'any en diversos espais oberts de la ciutat llunyana: davant l'IEI, a la plaça de la Paeria, a l'avinguda de Francesc Macià, etc, a banda de petites mostres en diverses sales lleidatanes. Les diverses entitats artístiques de la ciutat, al seu torn, convoquen sengles premis de creació plàstica. S'escau, però, que Llei d'Art és la més important d'aquestes fires, i l'única, si no m'erro, de caire internacional, i diverses entitats artístiques i mitjans de comunicació, a més de la pròpia organització de la Fira, atorguen també premis a les millors obres dels expositors. Precisament per la seua magnitud el Llei d'Art és l'única fira artística de Lleida que té lloc en un pavelló dels Camps Elisis no pas al bell mig de l'eix de vinants que vertebra el trànsit de vianants de la ciutat. I potser això la converteix paradoxalment en la menys coneguda en relació a la seua importància. Dissabte assistírem a tan cabdal esdeveniment artístic, que compartia els Camps Elisis amb la cinquena Lleida LAN Party i amb una fira d'artesania medieval, i tot i que alguns pintors joves es van trobar amb vendes que no esperaven, el públic era més aviat escàs. Diumenge fou de fet el dia fort, però lluny encara del quòrum que un esdeveniment d'aquestes característiques hauria de convocar.


I és trobem que la cosa s'ho val, perquè n'hi ha de tots els colors i per a tots els gustos: pintura i escultura, clàssic i postmodern, figuratiu i abstracte, gros i petit, etc. I els organitzadors de "la Fira dels Artistes" han tingut l'encomiable habilitat d'aplegar expositors d'una gran diversitat estilística, que convivien en la riquesa de la diferència en estands majoritàtiament compartits, així com de conjuminar la presència internacional amb artistes catalans, i els expositors professionals amb una interessant mostra d'obres d'estudiants de batxillerat artístic de Lleida (i déu-n'hi-do quins talents pugen, particularment al Col·legi Espiscopal!). I precisament pels qui s'inicien o s'interessen en la creació plàstica, la mostra Llei d'Art afegeix a l'espai expositiu, a banda de la cirereta d'un pianista tocant en viu, tot un seguit d'activitats i tallers gratuïts en què diversos artistes veterans llegaven el tresor impagable de llur experiència en diverses tècniques i disciplines plàstiques: retrat, aquarel·la, gravat, etc. I alguns fins i tot tingueren l'amabilitat de sortejar entre els assistents l'obra elaborada com a exemple durant el taller. Consti aquí la nostra gratitud per la prova d'autor del magnífic gravat de motiu musical, inspirat en el treball d'un luthier amic seu, que l'artista berguedanenc Carles Vergés (a la foto) ens féu a mans després d'imprimir-lo en viu en plena fira.

Esperem doncs que la progressiva consolidació del Llei d'Art, que enguany arribava tot just a la segona edició, li doni el relleu que li pertoca, i la corresponent afluència de públic. A tal efecte, segons que llegim al seu web, "Llei d'Art editarà, trimestralment, amb col·laboració amb la Diputació de Lleida, una revista especialitzada, destinada a promoure i difondre l’art, en totes les seves expressions, prestant especial atenció a la innovació i a la creació, als artistes novells i als qui desitgin obrir nous horitzons en el mercat artístic brandant únicament l’estendard de la creativitat i la capacitat de transmetre sensacions i emocions". I és que, segons els organitzadors, "Llei d'Art es presenta no només com un certamen anual d’art, sinó que busca també erigir-se com a punt de referència artístic obert a tots, tant artistes, com galeristes i interessats en l’apassionant món de l’art". En endavant ja ho sabeu, doncs. L'entrada només costa cinc euros (tot i que el web de Fira de Lleida l'anunciava a tres) i no és difícil aconseguir-ne invitacions mitjançant la premsa local o la paradeta que Llei d'Art instal·la al carrer major el Dia del Llibre. Pel que fa a la revista Llei d'Art, efectivament impresa amb gran luxe als obradors de la Diputació, té un preu de sis euros però pot obtenir-se de franc als diversos estands dels expositors. Ens plau cloure aquesta crònica encoratjant els organtizadors a mantenir i fer créixer aquesta mostra artística per acostar Lleida a l'art i l'art a Lleida, i per consolidar, en definitiva, la ciutat de la boira com a ciutat d'art i d'artistes.