Forçant septentrionalment el concepte de terres de Ponent fins al Pirineu, la cinquena edició del cicle de poesia Versos de Temporada, dedicat a promocionar els joves poetes ponentins, s'obrí abans-d'ahir amb un recital de la jove poetessa Teresa Colom i Pich, que nasqué i estudià a la Seu d'Urgell, es llicencià i resideix a Barcelona i "viu els sentiments" a Andorra. Amb un peu a la muntanya i l'altre a la metròpoli, doncs, Colom medita el món des de la talaia pirinenca i difon els fruits poètics del locus amoenus des de la trona del Cap i Casal, però també per viles i pobles en freqüents recitals arreu de les comarques. Com el que abans-d'ahir donà el tret de sortida als Versos de Temporada d'enguany. Hi assistírem, i a fe que la noia engegà el tret ben amunt! I és que pocs poetes saben recitar els seus versos com ho féu Teresa Colom, afegint al seu talent poètic unes professionalíssimes dots de rapsoda. La dicció, l'entonació, les pauses; tot acuradament treballat, i ben natural alhora. Certament la veritat "perd contingut al passar-la a paraules", però reviu altre cop quan es reciten com ho fa ella. En un Cafè del Teatre tanmateix més buit que ple (a Lleida si no hi ha claca familiar no omples, coses del Far West), la veu càlida i acollidora de la poetessa pirinenca no trigà a crear un eficaç ambient intimista que li atorgà l'empatia necessària per emocionar-nos amb la senzillesa i naturalitat de cadascun dels seus versos, majoritàriament d'amor, però sempre visiblement pouats de les profunditats de l'ànima, d'allò més pregon i dolorós de l'ésser humà, d'allò més tràgic de la condició humana, d'allò que genera tot art i tota necessitat de comunicar i estimar, d'allò que, en definitiva, com deia el títol del recital, "no en diem decepció, en diem soledat". Gràcies, Teresa, per fer-nos estimar encara una mica més la vida amb els teus versos, que ens evocaren un cop més la necessitat imperiosa d'omplir, com deia Tagore, cada minut de la vida amb seixanta segons que valguin la pena, abans no arribi "el final conegut" que fa de l'existència una elegia.
