Activitats recomanades

Afegeix-les al teu calendari!

12 d’octubre de 2012

L'Òmnium i el lingüista Joan Veny, guardonats amb el Premi Jaume d'Urgell

En un excel·lent contrapunt a la pretesa hispanitat del dia d'avui (que nombrosos ajuntaments, ambulatoris, escoles i empreses han acordat laborable d'acord amb la immensa majoria social palesa en una enquesta recent d'El Punt Avui), Balaguer ha celebrat aquest vespre l'acte solemne de lliurament del XXIII Premi Jaume d'Urgell, amb què honora cada any la tasca de persones i institucions que han destacat per la seua tasca cívica i cultural per Catalunya.

Intervenció de Joan Veny després de rebre el guardó

El jurat, format per reconeguts escriptors, periodistes, professors i homes de cultura del nostre país, va decidir en aquesta ocasió guardonar ex-aequo la principal organització cultural de Catalunya, Òmnium Cultural, "per la seua llarga trajectòria en la defensa, promoció i normalització de la llengua", i el nostre gran dialectòleg Joan Veny i Clar, "per la seua dedicació a l’estudi dels diversos dialectes de la llengua catalana". El premi consisteix en una reproducció a escala real del segell que utilitzava el comte Jaume d’Urgell.

Segell comtal de Jaume d'Urgell (imatge extreta del web del premi)

La cerimònia de lliurament ha comptat amb les intervencions del filòleg mallorquí i del president de la delegació ponentina d'Òmnium Josep Maria Forné, que han agraït el guardó per la seua significació cívica, i del regidor de cultura de Balaguer, Miquel Aige, que n'ha destacat l'especial rellevància en l'actual trànsit històric que viu el país. Efectivament, el Premi Jaume d'Urgell, organitzat des d'enguany per l'Ajuntament de Balaguer després la malaurada renúncia per motius econòmics de la institució que el va fundar, el Consell Comarcal de la Noguera, ha esdevingut actualment un autèntic referent. Segons el batlle de la ciutat comtal, Josep Maria Roigé, "s'ha convertit en un guardó de prestigi en l’àmbit dels Països Catalans, entre altres coses, perquè entre la nòmina de premiats hi figuren persones i institucions que han tingut un paper rellevant en la defensa de la cultura catalana i en el foment dels lligams dels pobles de parla catalana".

Intervenció de Josep M. Forné després de rebre el guardó

L'acte, que ha tingut lloc a l'església de Sant Domènec, ha conclòs amb un concert de luxe a càrrec de la secció de vent de l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell i la Coral Shalom, que s'ha armat enguany amb una colla de cantaires col·laboradors per cantar, entre altres peces, la Missa núm. 2 en Mi menor d'Anton Bruckner a vuit veus i orquestra de vent, sota la magistral direcció del músic eslovac Robert Faltus.

2 d’octubre de 2012

Represa

Hem estat llargament, jo i la meua circumstància, de vacances. Més ella que no pas jo, de fet. Però així i tot en demanem disculpes als nostres lectors, que d'altra banda havíem caigut en la temptació de menystenir en nombre. Ara, en tot cas, pròdigament retornada ella a mi i gratament assabentats tots dos de l'existència ací i allà de més d'un lector assidu (i àdhuc satisfet) de les nostres cròniques culturals, hem determinat, sempre de comú acord, de tornar de ple a la tasca cronista en aquesta segona època d'ILERDAM VIDEAS que ara encetem, amb il·lusió i energia renovades i amb algunes novetats que facin notòria i alhora profitosa la represa: hem redissenyat completament l'estètica del bloc, l'hem socialitzat oferint-vos la possibilitat de comentar i compartir les nostres cròniques, hem obert pàgina a Facebook per als nostres seguidors, i fins i tot hem adquirit domini propi per rellançar el projecte exitosament. Preneu-ne nota i difoneu-lo: www.ilerdamvideas.cat.
Benvingudes i benvinguts de nou!

26 de setembre de 2012

Creixement extraordinari de l'Assemblea Nacional a Lleida

La reunió d'aquest vespre de Lleida per la Independència, la primera després de la macromanifestació nacional del passat Onze de Setembre, ha omplert a vessar la Sala Nausica de l'Ateneu Popular de Ponent. L'expectació i la il·lusió desvetllades pels darrers moviments institucionals del president Mas, per primer cop visiblement encarades a l'assoliment de l'estat propi per a Catalunya, ha contribuït sens dubte a aquest quòrum massiu, si bé no deixa d'emmarcar-se en el creixement sostingut de l'independentisme català en els darrers anys.


Lleida per la Independència, el nucli local de l'Assemblea Nacional Catalana a la capital del Far West, sorgit de l'esforç ciutadà de Lleida Decideix per la consulta d'autodeterminació del 25 d'abril de 2010, centra ara els seus esforços en arribar al conjunt de la societat lleidatana, i especialment als sectors tradicionalment menys familiaritzats amb la causa independentista: "A Lleida hi ha vuit cases regionals, trenta-set associacions de veïns i més de sis-centes entitats. Hem de poder arribar a tothom", ha afirmat un membre de l'Assemblea. Efectivament, un recent estudi municipal revela la singular riquesa del teixit associatiu lleidatà, amb un total de 662 entitats censades, a raó de cinc per cada miler d'habitants. Així, doncs, hi ha una gran tasca a fer, i caldran força voluntaris.


A més, un altre propòsit de creixement de l'Assemblea és la creació de noves sectorials del moviment, com ara la recentment creada Cantaires per la Independència, nascuda precisament a Lleida, o l'assemblea nacional de joves independentistes que ja existeix en diverses localitats del país. A tal efecte, Lleida per la Independència fa una crida general als músics i artistes ponentins que vulguin actuar en els actes de l'Assemblea, i en general a totes les persones que puguin col·laborar en llur organització.
El proper gran esdeveniment, de fet, ja és al forn: un gran acte independentista el dissabte 20 d'octubre als Camps Elisis de Lleida.