David Ymbernon: taronges a Ponent

Salta a la vista (i per això gosem afirmar-ho tot i que la nostra especialitat no sigui la plàstica) que l'igualadí David Ymbernon és un dels artistes joves actuals amb un estil més coherent i ben definit del panorama català. I és que parlem d'un art d'avantguarda fresc i viu, que interpel·la i submergeix ràpidament qualsevol esguard, expert o llec, en l'univers estètic de l'autor, pictòricament basat en un sistemàtic cromatisme minimalista bicolor, taronja i blanc, que el fa tan inconfusible com estimulant. Però l'art i el característic estil d'Ymbernon no es redueixen als quadres sinó que s'estenen, com pertoca a l'avantguarda, a altres disciplines creatives i, de fet, al conjunt de la vida de l'artista. Així, freqüentment el David es deixa veure recitant poemes dadaïstes, d'inspiració prevertiana, o fent accions teatrals (performances, que diuen ara) d'allò més variades, tot establint sempre, en tot cas, un enriquidor diàleg interdisciplinar que connecta tothora les seues diverses expressions artístiques i les fa encaixar a la perfecció en el conglomerat hipertextual i multiforme de l'art total. Deu ser sens dubte que el camió de patates fregides Rosdor que li passà per sobre en la seua més tendrà infantesa el deixà tocat de veritable geni creatiu.
Durant els dos darrers estius, els ataronjats crepuscles del Far West han tingut el privilegi d'acollir diverses de les ataronjades intervencions artístiques ymbernonianes (no debades els respectius programadors són artistes tots ells).
El primer tast ens arribà el passat estiu a finals del juliol i s'encimbellà al turó de la Seu Vella per ocupar les parets enfrontades de "les caixes" de La Sibil·la, l'espai museístic més petit i més elevat (si més no en altitud) de la capital de Ponent, i potser també, en una inevitable metàfora, un dels menys coneguts com a tal. Aquest privilegiat refugi de l'art comissariat per l'artista lleidatana Eugènia Besora, on hom pot acompanyar amb un bon mos i un bon glop la contemplació artística i les magnífiques vistes del baluard de la Reina, acollí fins a finals d'agost la miniexposició de David Ymbernon Latung La La i les caixes de la Sibi. La mostra aplegava dos grans obres apaisades de format panoràmic que presentaven dos dels habituals paisatges fantàstics ymbernonians en perspectiva zenital subtilment suggerida per minúscules figures humanes fixades verticalment a la pintura, en una discreta incursió al camp de l'escultura, habitual en la seua obra, que constitueix alhora una ferma aposta per la fusió interdisciplinar. Trobàrem d'altra banda d'allò més apropiades al paisatge secarral del Far West tant l'adusta vastitud desèrtica de les superfícies com llur crepuscular tonalitat ataronjada que trobà l'encaix semàntic perfecte entre la incansable militància cromàtica de l'autor i els encesos capvespres de la plana ponentina, no debades la terra nadiua de la seua dona.

Imatge de la inauguració del web d'Eugènia Besora. A la dreta, l'artista.

Per altra banda l'exercici d'horitzontalització de la verticalitat que ens proposa l'artista constitueix una original i inquietant reinvenció de la perspectiva, que ens planteja una doble innovació formal: d'una banda l'observació zenital directa del territori, el terreny vist i recreat com a obra plàstica, i de l'altra el posterior retorn pròdig d'aquesta singular horitzontalitat pictòrica a la convencional verticalitat de la paret on s'exposa, una reintegració de la modernitat en la tradició que ofereix a l'espectador, mitjançant la miniaturització de les figures humanes representades, una estimulant vista d'ocell sobre el territori, gairebé sobre el seu propi territori, com dèiem, en el cas de l'espectador ponentí. La fusió en un mateix pla de la generosa amplitud d'aquesta escala aèria imaginària amb la reduïda concreció de l'escala real pròpia de la materialitat de l'objecte artístic genera un potent efecte de contrast de gran impacte visual i simbòlic, mentre que l'estudi de la potència plàstica del sòl constitueix un homenatge implícit al secà, que com a ponentins agraïm fora mida per tal com proclama el valor estètic d'un paisatge tan nostrat com menystingut.
I el aquell mateix estiu, el 21 d'agost, les terres de Ponent acollien també la vessant performàntica d'Ymbernon, amb el que ja és un autèntic clàssic entre les seues invervencions artístiques: la poesia visual culinària, una original exhibició de teatre visual en què l'artista, convenientment abillat de cuiner, fusiona il·lusionisme i gastronomia cuinant en viu un plat fet de tot de continguts sorgits de continents insòlits. Als fogons de David Ymbernon les fulles d'enciam surten de dins dels ous i els pèsols de dins de les taronges, en un autèntic recital de sorpreses visuals en què el principal ingredient és la màgia. Comproveu-ho vosaltres mateixos en aquesta seua actuació en un hotel de Barcelona enregistrada per David Ferran per a La Ferida Produccions:

Amb el subtítol d'inspiració hacmoriana O quan suggerir callant és molt més que dir, la suggeridora poesia visual culinària d'Ymbernon, ja un fenomen mediàtic internacional, es presentà al Far West el capvespre del passat 21 d'agost, dins el no menys original cicle Delicadeses. Art de tros que, sota l'elegant direcció artística de la poetessa anoienca (però ponentina d'adopció) Meritxell Cucurella-Jorba, rega d'art i poesia la resseca terra de les Garrigues.

Instantània de l'actuació al Fabebook de Delicadeses. Les pots veure totes aquí.

El cicle, organitzat per l'Ateneu Popular Garriguenc, aplega als vespres un singular combinat d'artistes en un bell indret rural i ofrena llur poesia a l'altar del crepuscle. Malgrat la calor, que d'altra banda ja declina amb el sol, hom es perd amb ells tros endins i es deixa embolcallar, lluny de sorolls i neguits urbans, per l'encant de l'art i de la posta. En aqueixa ocasió, l'indret escollit per a la performança ymbernoninana fou el turó de la Pleta d'Arbeca, mentre que l'acompanyament musical l'aportà l'acordió diatònic de la cantautora lleidatana Meritxell Gené, que sempre ha combinat, amb traça en ambdós arts, la cançó d'autor i la música d'arrel tradicional, en un estira-i-arronsa musical que enriqueix mútuament tots dos estils. Les Delicadeses d'enguany, per cert, maridaran novament poesia i música als trossos garriguencs els capvespres dels tres primers dijous d'agost, amb les actuacions del Josep Pedrals i l'Albert Sagrera el dia 6 al canal de Juneda, l'Andriy Antonovskiy i la Catalina Girona el 13 a l'Arc d'Adà de Llardecans i el David Esterri, l'Hèctor Beberide i l'Emma Moussaoui el 20 al dipòsit de Fulleda.
A la capital del Far West, mentrestant, aquest estiu ens ofereix el plat fort de les recents incursions ponentines de David Ymbernon, aquest cop amb tots els honors i en un espai ben ampli, la sala gòtica de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, que acull fins al proper 13 de setembre l'exposició L'exèrcit de Latung La La. 

Imatge de l'exposició al web de l'artista. Les pots veure totes aquí.

En aquesta mostra, inaugurada el proppassat juliol, l'artista ha sabut aprofitar les grans possibilitats de l'espai combinant pintura i instal·lació en una nova aposta per la modernitat i l'art total que inclou quadres, tota mena d'objectes, una maniquí i fins i tot un tractor rea al bell mig de la sala. Com sempre, tot unit pel nexe del color taronja, que segons el comissari de l'exposició, Anselm Ros, "no és una obsessió sinó una passió". En l'acte formal de presentació de la mostra, Ros va destacar també la forta implicació de l'artista en tot el procés i la clara voluntat d'expressar-se de les seues obres. Al web de l'artista sobre l'exposició podeu veure'n el catàleg, tot el que n'ha dit la premsa i la documentada crítica que hi dedica el gran poeta de l'avantguarda literària ponentina, Carles Hac Mor, així com nombroses imatges de l'exposició i de la inauguració i el muntatge.

Instantània de la peformança al web de l'artista. Les pots veure totes aquí.

El millor de l'acte inaugural, però, vingué després dels parlaments, en forma de performança col·lectiva i multidisciplinar a càrrec del pintor, el seu fill Dadà (de qui Ymbernon sol acompanyar-se sovint en les seues intervencions artístiques) i altres artistes col·laboradors. L'acció s'inicià dins la sala d'exposicions amb un recorregut visual per les diverses peces il·luminat per llanternes, amb efectes sonors, música d'acompanyament i el petit Dadà joguinejant i enfilant-se en tractors de totes mides. En una segona part exterior al pati gòtic de l'edifici, s'afegí a la música la dansa d'una ballarina sorgida d'una banyera sota una efectista pluja de plomissol digna del millor teatre visual de Philippe Genty, amb el contrapunt dels incisius versos en ucraïnès del predit Andriy Antonovskiy des de l'escala del claustre.
L'art de David Ymbernon aconsegueix sempre, especialment en la seua vessant performàntica, esvair-nos tot d'una qualsevol neguit i substituir-lo per una lleu escalfor al pit i un somriure commòs per la màgia entranyable d'una imaginació desbordant i una innocència pura que ens parla directament a l'ànima i ens connecta amb els millors moments de la nostra infantesa. Podeu (re)viure els millors moments de l'acte inaugural en aquest vídeo de l'IEI enregistrat per Josep Xavier Canals i muntat per Xavi Margalef: