Estem permetent la pèrdua de l'edifici del Roser, peça cabdal i irrenunciable del patrimoni històric de la ciutat, i llevat dels col·lectius i organitzacions de l'esquerra independentista local, responsables de la campanya ciutadana Salvem el Roser, encara és hora que els líders polítics s'hi oposin fermament i que la societat civil surti massivament al carrer a denunciar-ho.I amb el Roser perdem també, si més no tal com els coneíxiem, el Museu d'Art Jaume Morera (que ningú s'atreveixi a anomenar museu la sala d'exposicions del Casino!) i l'Escola Municipal de Belles Arts, que avui tanca ja la matrícula pel proper curs mentre les obres de l'edifici que l'haurà d'acollir al solar de l'antic Equip de Campaments encara estan per començar (sembla ser que la Paeria preveu desterrar-la mentrestant a un espai cedit per la Diputació al complex de La Caparrella).
I amb l'Escola, perdrem per tant tota la creació artística que s'hauria pogut fer en l'espai que no tindrà.
Però, altre cop, encara és hora que els estudiants i la ciutadania es manifestin públicament per mirar d'evitar-ho o si més no per queixar-se'n com pertoca. Només sembla que tingui interès a reivindicar-ho (ara que ja ha acabat el curs de l'EMBA!), l'associació Abraxas, un col·lectiu artístic recentment fundat per joves relacionats amb el món cultural, musical, artístic i social que s'autoanomenen "lleidatans" però que s'expressen, si més no en el seu web i en la seua publicitat, en castellà. Però curiosament tot l'interès que demostren no tenir doncs per la llengua pròpia del territori d'on es reivindiquen sí que semblen tenir-lo en canvi per la pèrdua de l'EMBA. "Aquest juny, després d'anys d'agonia i esquerdes, els lleidatans/es hem perdut l'Escola d'Art", es queixen en un comunicat.
Tot just presentat el col·lectiu precisament el passat 6 de juny al Cafè del Teatre de l'Escorxador, preparen ara un acte simbòlic al carrer, "una processó amb escenografia artística i l'acompanyament de músics en directe per sembrar al carrer la reflexió i provocar l'acció davant la crisi artística que pateix la ciutat". Els organitzadors compten amb la col·laboració desinteressada de diferents col·lectius i associacions de la ciutat i dels musics que actuen, els quals valoren positivament aquesta iniciativa. I perquè no sigui dit que els joves i els artistes es queixen sense aportar solucions, a Abraxas tenen també un programa molt clar: "Analitzem la situació i concloem dient que hem de conrear la pròpia terra i valorar la importància i la necessitat de la ciutat d'una educació i pràctica artística de qualitat".
Esperem, però, que ells mateixos practiquin seriosament aquesta reflexió que volen sembrar i facin extensiu el seu ferm compromís cultural a la llengua catalana, un altre patrimoni amenaçat que podríem perdre. Més que res perquè no es pot "conrear la pròpia terra" contribuint a minoritzar-ne la llengua. La bilingüització interessada del nostre país prou que l'exerceixen els polítics i empresaris que ens governen!; no cal pas que la societat civil en segueixi l'exemple!
Això sí: en tot cas benvinguda sigui de moment l'encomiable tasca dels joves artistes d'Abraxas, car, efectivament, cal donar suport a noves iniciatives artístiques com aquesta, especialment si tenen aquest necessari caràcter reivindicatiu que mou la societat i la cultura. Bona falta li fa al Far West. Perquè on hi ha una queixa popular sol haver-hi gairebé sempre una mancança institucional. En aques cas, els joves d'Abraxas llencen aquesta pregunta a l'aire: "La pròpia llavor creativa i artística de la ciutat es destrueix, per què no s'ajuda a créixer?".
I l'aire entra per les finestres de les institucions, no perquè les hagin obertes per sentir les demandes del poble, sinó perquè és estiu i fot calor i no els queda més remei malgrat que els toqui els collons d'allò més. Però com que s'obren finestres a banda i banda, hi ha corrent d'aire i tothom passa la feina al del costat i l'un per l'altre les reivindicacions surten igual que entraren, irresoltes, i les mancances romanen. I el poble es lamenta: "Tota la ciutadania estem de dol".
La processó tindrà lloc el dijous 17 de juliol a les 20.30 h. El recorregut s'iniciarà davant l'Auditori Enric Granados i anirà fins al carrer Cavallers núm. 15, on és finalitzarà l'acte deixant espelmes i flors al voltant de l'edifici del Roser.
I creiem que valdrà la pena anar-hi. Car serà potser el darrer adéu al Roser, al Museu Morera, l'Escola d'Art i a "la recerca dels valors de la nostra ciutat".
Mostra un mapa més gran
