La reunió d'aquest vespre de Lleida per la Independència, la primera després de la macromanifestació nacional del passat Onze de Setembre, ha omplert a vessar la Sala Nausica de l'Ateneu Popular de Ponent. L'expectació i la il·lusió desvetllades pels darrers moviments institucionals del president Mas, per primer cop visiblement encarades a l'assoliment de l'estat propi per a Catalunya, ha contribuït sens dubte a aquest quòrum massiu, si bé no deixa d'emmarcar-se en el creixement sostingut de l'independentisme català en els darrers anys.
Lleida per la Independència, el nucli local de l'Assemblea Nacional Catalana a la capital del Far West, sorgit de l'esforç ciutadà de Lleida Decideix per la consulta d'autodeterminació del 25 d'abril de 2010, centra ara els seus esforços en arribar al conjunt de la societat lleidatana, i especialment als sectors tradicionalment menys familiaritzats amb la causa independentista: "A Lleida hi ha vuit cases regionals, trenta-set associacions de veïns i més de sis-centes entitats. Hem de poder arribar a tothom", ha afirmat un membre de l'Assemblea. Efectivament, un recent estudi municipal revela la singular riquesa del teixit associatiu lleidatà, amb un total de 662 entitats censades, a raó de cinc per cada miler d'habitants. Així, doncs, hi ha una gran tasca a fer, i caldran força voluntaris.
A més, un altre propòsit de creixement de l'Assemblea és la creació de noves sectorials del moviment, com ara la recentment creada Cantaires per la Independència, nascuda precisament a Lleida, o l'assemblea nacional de joves independentistes que ja existeix en diverses localitats del país. A tal efecte, Lleida per la Independència fa una crida general als músics i artistes ponentins que vulguin actuar en els actes de l'Assemblea, i en general a totes les persones que puguin col·laborar en llur organització.
El proper gran esdeveniment, de fet, ja és al forn: un gran acte independentista el dissabte 20 d'octubre als Camps Elisis de Lleida.
